Història del Club

El Club de Futbol l’Ametlla va néixer al 1924 amb la inauguració del primer camp de futbol oficial: el camp de Can Suari, any en què també arribà el primer trofeu, la Copa Duran, guanyada després de 3 partits a la colònia d’estiuejants, que van ser els encarregats de donar a conèixer el futbol al poble mitjançant els partits dominicals que jugaven a la plaça de l’Ajuntament.

El primer salt endavant el constitueix la inauguració, l’agost del 1930, del camp de la Torregassa, que va ser venut al 1947. En aquell camp s’organitzen els primers grans partits de futbol, sobretot a l’estiu, com és tònica fins als anys 70. La Guerra Civil, però, trencà aquest desenvolupament.

Al 1948 s’inaugura el camp de Can Draper, que va costar 63614 pessetes de l’èpocai, amb ell, es viu la primera època daurada del Club. El poble viu el dia a dia del futbol, es fa un diari mural al cafè Bassa amb dibuixos i acudits referents a la vida futbolística, una campanya protribuna del camp,… En aquest any s’adopten els colors definitus del club (samarreta de franges verticals blanques i vermelles) per motius única i exclusivament econòmics. Abans s’havia vestit de vermell, de blanc i blau escaquejat, arlequinat blanc i vermell i franges verticals blanques i blaves.

També aquests anys 50 es recorden els grans partits, a l’estiu, amb el Barça (d’afeccionats) i el Júnior. Són els anys en els que fan l’eclosió els primers grans jugadors de l’Ametlla, com en Jaume Parés, que va debutar a Primera Divisió la temporada 1956-57 amb el Real Zaragoza; el seu germà Pere, que arriba a Primera Divisió l’any 1962 gràcies al Real Oviedo; i en Josep.Datzira, que també debuta el 1962 a Primera amb el Real Oviedo. Datzira és el segon jugador ametllatà amb més partits a la màxima divisió, repartits en 3 temporades a Oviedo i 2 al C.F. Granada.

Als anys 60 es celebraren gimcanes automobilístiques que ajuden a mantenir l’economia del Club i són una bona publicitat per a la població. També arriben els primers èxits esportius. Es formà un magnífic infantil que guanyà dos anys consecutius el torneig comarcal i en sortiren jugadors que acabaren jugant a Primera Divisió, com en Josep Costa, l’Enric Moret i, especialment, en Josep Moré, que va arribar a jugar algun partit amistós amb el primer equip del Barça i que jugà 12 anys al Real Valladolid, amb qui va guanyar la Copa de la Lliga (1984). És el jugador que ha vestit amb més ocasions la samarreta blanca i morada dels pucelans (448 partits) i l’ametllatà que jugat més partits a Primera Divisió (231). Mentrestant, l’Amateur del Club quedà campió comarcal en guanyar el I Trofeu Samaranch, la temporada 1964-65 després d’una dura lluita final amb el Canovelles i el Sentmenat. Amb l’equip va jugar alguns partits Peter Ilku, un hongarès afincat al poble que als 17 anys ja era internacional absolut pel seu país.

Als anys 70 cal destacar la celebració dels 25 anys del camp de Can Draper i de les Noces d’Or del Club, en les que, en el partit central dels actes, va fer el servei d’honor en Johan Cruyff. Els resultats esportius són més aviat discrets, amb dos descensos de 3ª Regional, on històricament ha militat sempre el club, a Afeccionats.

En els 80 es posen els fonaments del futbol base, que arriba a tenir 10 equips la temporada 1984-85 i que ha proporcionat grans satisfaccions al llarg de la història. A finals dels 80, s’inicia la segona època daurada del Club amb la incorporació de seccions de bàsquet i futbol sala. La culminació arriba a les temporades 1994-95 amb la inauguració del nou camp de futbol municipal, Josep Costa, en record del futbolista mort prematurament, l’històric ascens a 2ª Regional de l’Amateur la temporada 1996-97, el 6è lloc en el debut a 2ª Regional i la celebració de les Noces de Platí. La temporada 2001-02 va significar el retorn a 3ª Regional.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies